Els llits i les parets

Fa uns dies vaig descobrir que tenir el llit al costat de la paret no és tant guai com sembla. Des de petita que he tingut el llit a la vora de la paret i això m'ha ajudat a no caure tantes vegades al terra. També m'agradava perquè podia fer el pi.
Però ara fa poc vaig veure que no molava. Quan feia el llit em costava molt i no sabia perquè. Fins que un dia vaig descobrir que tenir el llit contra la paret imposibilita fer el llit, però si a més tens una taula enganxada als peus, i un moble enganxat al cap, encara és pitjor.
No puc separar el llit de la paret. Principalment perquè no tinc suficient espai a l'habitació. Però també perquè es sentiria molt sol.
Els llits de matrimoni estan separats, però ells són més gran. I el meu llit encara és petit.
No sé, suposo que alguna dia, quan creixi el separaré...

Échecs

Hi ha jocs individuals que els pots fer col·lectius, i també passa al reves.
Llavors t'has de crear un contrincant, imaginari principalment. Però sorgeix un dilema... en qui vaig? En mi mateixa o amb la persona imaginària amb ment meua?
Si deixo guanyar a l'altra persona se pensara que sóc molt dolenta, però si la guanyo em sentiré culpable perquè m'hauré aprofitat de la meua visibilitat...
Nova idea. Introdueixo una tercera persona neutra que pugui donar consell tant a un com a l'altre. En principi està més igualat...

Però el problema ve quan comença a aparèixer públic. Perquè te sents super observat, t'incomodes... I llavors enveges a tota aquella gent invisible.

El coll de la Girafa

I per què les girafes tenen el coll tan llarg?

1)Pos podria ser que un dia una va enganxar-se el cap a un vago del metro, i clar, abans no va arribar a l'altra parada pos... se li va anar estirant.

2)Tot i que també podria ser que un bon dia dos es barallesen per menjar fulles d'un arbre, i la més llesta va intetar estirar el coll i va veure que les fulles de dalt de tot ningú les tocava. I així se li va quedar el coll llarg.

3)Encara que molt més probable seria que una vegada jugant al poquer, un elefant, una formiga, una granota i una girafa, van fer una aposta: travessar tota la sabana a pota coixa. La pobra girafa va pedre i no vulguer complir l'aposta.
Com que els altres no paraven de dir VA VA VA! La pobra girafa va veure's presionada, i entre el deconcert i la temor, va tragar-se les cartes i va dir: No hi ha cartes! jajaja (risa malèvola) Ara no podeu obligar-me...( i en uns ulls super rodons i sortits es va quedar mirant als altres. Per lo que la resta va contestar amb la mateixa expressió de cara...)
Llavors els altres tres (l'elefant, la formiga i la granota) i alguns animalets més com ara el lleó, la tortuga i el saltamontes, van reaccionar (van tornar els ulls a la seua posició inicial) i van començar a estirar-li el coll a la girafa perquè vomites les cartes, que no eren d'ells. Sinó que eren del rei de la selva: lo gat en botes.
A causa d'això, el coll de la girafa va anar fen-se llarg, llarg i més llarg. Fins que ni l'elefant podia arribar amb la seua trompa per poder-li estirar més...

No sé quina opció seria més probable. Tot i que ne podria haver d'altres...

Les capses de "mistos"

Col-lec-ció:

Arreplec de coses d'una classe determinada, especialment d'objectes d'art , ciència, indústria, etc, que constitueix un conjunt coherent (o no).

Forrest Gump: se pot saber molt d'una persona per les seues sabates, a on va, d'on ve, on ha estat...

Jo tinc una col·lecció. Bueno era de mamare, i ara la continuo jo.

Red delicious

Dimarts, 8 d'abril. M'estic a punt de menjar una maçana, però abans intento saber quina maçana és. Faig ús del google i busco les classes de maçanes que hi ha.

Braeburn, Cameo, Cortland, Cox's orange pippin, Egremont Russet, Empire, Fuji, Gala, ginger gold, Golden delicious, Granny smith, Honeycrisp, Idared, Jonagold, Jonathan, Lodi, McIntosh, Newtown Pippin, Old apple, Pink lady, Red delicious, Rome beauty, Winesap, Worcester Permain, Spur, Verde doncella, Reineta, Starkrimson, Starking.

Que poques no? Anant a lo fàcil, me decanto per la Red delicious. Si, és roja i s'assembla bastant a la imatge que surt al google.
Abans de menjar-me-la. L'admiro i li dedico unes paraules:

"Les maçanes són unes fruites amb una familia molt extensa.
Les maçanes són unes fruites que tenen diferents colors.
Les maçanes són unes fruites que es poden menjar i no són venenoses.
Les maçanes són unes fruites que tenen cor.
Les maçanes són unes fruites que quan les menges fan algo així com [graix]"

Després d'això, li començo a agafar carinyo. I sembla que ella a mi. Serà el moment oportu per menjar-me-la?

Un poema

"Houston tengo miedo quiero bajarme de aquí"

Si, avui és cinc d'abril. Ja he escrit.